2024-25

La temporada posterior al triplet va veure continuïtat en diverses de les posicions, començant per la banqueta, amb Rubén Burgos, Roberto Hernández i Marta Sorlí al capdavant de l'equip.

En la posició de base, el tàndem format per Cristina Ouviña i Leticia Romero portaria la batuta de l'equip, encara que molt prompte, en pretemporada, es coneixeria la bona nova de l'embaràs de Cristina, que li mantindria lluny de les pistes tot l'any, i que provocaria l'arribada de l'elèctrica Yvonne Turner.

En l'exterior, repetirien Queralt Casas, Alina Iagupova, Alba Torrens i María Zeta, a les quals se'ls uniria el talent jove de les vinculades Irene Broncano i Alicia Flórez. Una vegada avançada la temporada, María Zeta es desvincularia, deixant passe a l'alemanya Leonie Fiebich, procedent de les NY Liberty de la WNBA.

A l'interior es van produir més canvis. A la continuïtat de Nadia Fingall i Raquel Carrera, que encara tardaria a tornar a causa de la seua lesió, se sumaria el talent de Kristine Vitola, Stephanie Mavunga i Kayla Alexander. Alexander arribaria avançat l'any, per la qual cosa l'hongaresa Bernardette Hatar ajudaria en els dos primers mesos de competició. Les jóvens Mojca Jelenc i Lucía Rivas ajudarien a completar la rotació interior.

Respecte a la temporada anterior, dos jóvens promeses taronja com Elena Buenavida i Awa Fam farien les maletes cedides a Guernica, mentres que Noa Morro faria el propi rumb a Ferrol.

Per a començar, un títol! València Basket aconseguia la tercera Supercopa LF Endesa de la seua història després de superar a Hozono Global Jairis en semifinals i a Casademont Zaragoza en una contundent final. La nord-americana Nadia Fingall s'emportaria l'MVP de la cita.

La temporada va avançar amb una bona labor tant en la Lliga Femenina Endesa com en EuroLeague Women, on les taronja van aconseguir victòries de prestigi que els permetien avançar rondes. Una canastra de Alina Igaupova a Praga va segellar una primera fase encomiable, en un dia tristament recordat per coincidir amb la Dana que tant va afectar el sud de València.

La labor europea va ser tan bona que Valencia Basket va aconseguir la seua classificació per a la primera Final Six de Saragossa. No content amb això, la ronda que va determinar el passe a la cita va ser una eliminatòria brillant a doble partit davant el conjunt turc del Mersin. El primer partit a la Fonteta va ajudar a segellar la passada directa a semifinals.

Abans de la cita en la EuroLeague Women, va arribar la Copa de la Reina, una cita de mal record per a les taronja, on van caure en quarts de final davant un sorprenent Hozono Global Jairis, l'equip murcià no sols va superar a la taronja, sinó que es proclamaria campió de la competició.

Tres setmanes després, de nou a Saragossa però per a la Final Six de la EuroLeague Women, de nou el potent Mersin va tornar a ser el rival de semifinals, caient esta vegada la torrada del costat turc. Valencia Basket finalitzaria la cita en quarta posició, caient en el dol pel bronze davant Fenerbahce.

Finalitzades estes dos grans cites a Saragossa, la temporada tindria un nou viatge a la capital aragonesa, però ja arribarem a eixe moment. Les taronja van acabar segones de la Lliga Regular en una bona recta final de competició. El PlayOff oferiria un aparellament davant el Joventut de Badalona en quarts de final, un debutant amb un bon nivell.

Després de superar a les badalonines, un enfrontament d'alts tornats en semifinals, davant Perfumerías Avenida, amb un lloc en la següent EuroLeague Women en joc. Un partit increïble de Raquel Carrera a Salamanca va encarrilar la primera victòria, deixant la passada a la mercè d'una gran Fonteta en la volta. Saragossa, de nou, esperava en la final.

 I arribava la tercera final consecutiva, amb un dol davant un Casademont Saragossa que havia superat al millor equip de la Lliga Regular, Spar Girona, en semifinals. Això va atorgar a les valencianes el factor camp, per la qual cosa la final, al millor de 3, va començar en una Fonteta que va lluitar per aconseguir el primer punt. 4 dies després, una àmplia expedició taronja va partir rumb a Saragossa per a aconseguir el segon i definitiu punt de la final. La tercera Lliga Femenina Endesa era ací, amb una imperial Kayla Alexander com MVP.